Bé, com veieu, vam tornar sans i estalvis de la nostra escapada blanca. Tot i les previsions meteorológiques i els avisos del Ministeri, nosaltres vam llençar-nos de cap a l'aventura, creuant els dits perquè l'home del temps haguès estat més pessimista del compte. Malauradament no va ser així, i l'únic que vam aconseguir és passar-les canutes, amb alegría i bona companyia, això si.
Des que vam passar per Vilafranca del Penedés el dissabte de matinada, fins a tornar a passar per Cervera diumenge a la tarda, de tornada, no va parar de nevar ni un moment. El blanc de la neu es confonía amb la boirina regnant al cel, i era impossible determinar on acabava un i començava l'altre. Pel camí, vam creuar uns quants cotxes que s'havien sortit de la calçada _cap accident greu, per sort_, els conductors del quals, a dins dels cotxes, i amb cara de ressignació, esperàven l'arribada de les grúes amb la calefacció a tope.
Esquiar, el que diu esquiar, només vam poder-ho fer durant un parell d'hores, el dissabte entre les dues i les quatre de la tarda. La resta del temps el vam gastar jugant al parxís i a l'UNO al hall de l'hotel.
Les poques esperançes que vam depositar en què el diumenge la cosa millorés es van esvaïr tan bon punt vam obrir les finestres al matí. Com podeu veure a les fotos, la neu havía sepultat literalment tots els voltants de l'hotel, i vam haver d'utilitzar les papereres de les habitacions per 'desenterrar' els nostres cotxes. Les pistes tancades, les carreteres de sortida tallades, així com les alternatives per Saragossa, a causa del risc d'allaus. El que unes hores abans havia estat un "a veure si al menys avui ens podem treure una mica el 'gusanillo'", aviat es va convertir en un "a veure si al menys aquesta nit podem dormir al nostre llit calents".
Afortunadament, al tocar de les dues del migdia, el recepcionista de l'hotel ens va informar que havien tornat a obrir les carreteres, i nosaltres no vam trigar ni 10 minuts en tenir-ho tot a punt per empendre el camí cap a casa. En fi... tota una experiència... que espero no tornar a repetir. A partir d'ara faré més cas als senyors de la tele quan diguin alló de "no sortiu de casa ni agafeu el cotxe si no és estrictament necessari"...