Siguis o no català o valencià , de ben segur estaràs al dia de la discusió que ha tingut entretinguts els nostres polítics les darreres setmanes, amb ocasió de la presentació al Parlament Europeu de les propostes per l'elaboració de la nova Constitució Europea traduïdes en els idiomes oficials a l'Estat Espanyol. Avui Javier Solana ha estat clar en el seu comunicat:
“[...] el texto de la traducción que figura en los diferentes volúmenes transmitidos por la comunidad autónoma de Valencia (identificado por las siglas 'VA') es idéntico al texto que figura en los volúmenes correspondientes transmitidos por la comunidad autónoma de Cataluña (identificados por las siglas 'CA')[...] ”
No és pas tema senzill ni banal. La llengua es una de les màximes expressions d'identitat cultural i nacional, i és comprensible que es generin postures diferents a l'hora de definir-les, ubicar-les i delimitar-ne l'abast. Fins aquí d'acord. Quedi clar tambè que el que he pogut veure fins ara han estat discussions polítiques i ideològiques, quan crec que es tracta bàsicament d'un temà filològic. Què colllons fa un polític parlant dels motius pels quan tal o cual parla és una llengua o un dialecte. Òstia, no els he vist mai discutir sobre física o biología, però de llengua sí que en saben. Potser sigui que darrera de la llengua sí hi ha uns interessos polítics dels que extreure'n beneficis partidistes. O potser és que som uns malpensats. Però crec, des de la meva humil opinió d'ignorant, que la darrera paraula la tenen, en qualsevol cas, els estudiosos, els filòlegs, i no pas els polítics.
Arribats a aquest punt exposo la meva opinió personal de l'assumpte, partint dels pocs coneixements de llengua i història de què disposo. De base, els rumbs què ha agafat la discusió em semblen incomprensibles. Sembla que en darrer terme, el que s'ha estat discutint és si el valencià és o no una llengua diferent del català. Comencem aclarant algunes idees, perquè si no la gent es fa un emboliu. Entenc que llengua és la denominació genèrica que rep un idioma i que identifica i unifica totes les parles, variacions i dialectes del mateix. Així doncs, parlant amb propietat, ningú no parla una llengua, si no la variació o dialecte que correspón a la seva àrea geogràfica. Així els de Barcelona parlem el català central, els de Lleida parlen el català nord-occidental, al sud de França l'occità, a l'Alguer l'alguerès, a les Balears el mallorquí, evissenc... a València, el valencià, apitxat... Però queda clar que dins de la varietat hi ha una certa uniformitat en quan a gramàtica, fonètica, ortografia, vocabulari... (fins i tot els de Brusel·les se n'han adonat a simple vista).
Tota llengua natural té aquestes variacions, en cas contrari o ens trobem amb una llengua articifial (cas de l'esperanto) o morta (el llatí, p.e.). Mirem si no és pas diferent el castellà d'Espanya (i podriem diferenciar a l'andalús del madrileny de l'aragonés...) al d'Argentina, al de Mèxic (no vaig entendre res dels primers 10 minuts de "Y tu mamá también"), al de Xile... Però tothom té clar que tots són una mateixa llengua, amb diferents variacions. I penseu que aquesta unitat li dona força i capacitat d'influència, just el contrari que s'aconseguiria si cada regió decidís a establir la seva parla com una llengua diferent. I en aquest punt és quan trobo sentit a que polítics del PP, un partit que mai s'ha caracteritzat per realitzar una enfervorida defensa de les diferències culturals, nacionals ni lingüítiques, es posicioni de manera tan radical a favor de la denominació diferencial valencià. Hipòcrites em sembla massa poc. Però vaja, al que anàvem...
Aclarat aquest punt, crec que queda força clar que hi ha una unitat i uniformitat importants subjacent a totes aquestes parles. Arribariem, doncs, al punt de decidir quina denominació tindria aquesta llengua. I AQUESTA crec que seria la discusió correcte, o al menys molt més interessant. Català? Valencià? Catalano-valencià? Valenciano-català? Llegeixo i sento argumentacions en contra de la denominació "català" que adueixen un pretès interés "colonialista" de Catalunya sobre València, una ànsia conqueridora i d'absorció en què no encerto a trobar fundament, fora de certs interessos d'alguns col·lectius en sembrar la discòrdia. El realment trist és veure que s'estan guanyant a la opinió pública de la resta de l'Estat amb aquest discurs. Pocs que som i a més barallats. Lleig. Per cert, et felicito si has arribat fins aqui, nano. Ho sento, però aquest tema m'escama... :(
PD: Sempre m'he preguntat perquè al Canal 9 (tv autonòmica de València) fiquen les pelis en castellà...