El passat cap de setmana, 12 i 13 de Març, i com ja ve sent una
tradició, vam anar a la Molina a celebrar l'aniversari del Xavi (el 27é
aniversari per ser més exactes, que un es fa gran, eh?). Vam sortir el
divendres a la tarda creuant els dits per no trobar caravana, però les
nostres pregàries van ser en va... Tot arribant a Gironella vam entrar
en una espècie de bucle espai-temporal en què vam quedar atrapats
durant un parell d'hores. Per més que la cua avancés i anéssim,
aparentment, canviant de lloc, totes les sortides que trobàvem seguien
portant a Gironella. O Gironella és més gran que Barcelona, o vam ser
abduïts en algún punt del trajecte.
Sigui com sigui, vam
aconseguir arribar sans i estalvis cap allà a les 12 i pico de la nit,
sopats, pixats i llestos per ficar-nos al llit després d'una paradeta a
l'Àrea de Servei del Túnel del Cadí. L'apartament de 30 m2
es presentava una mica just pels 6, però com que som muy del calor
humano i feia un fred important, no va haver-hi problema, fora de que
es van encaparrar en què jo roncava (mentida!, segur que era la Marian).
Al
matí següent em va costar una mica llevar-los, la veritat, però cap a
les 11 més o menys la Silvia i la Marian ja eren remuntador amunt amb
el seu monitor. Si fa dos anys va ser l'any del Snowboard, aquest cop
tocava alguna altra cosa nova. Vaig convèncer el Xavi per provar els
snowblade, i realment va ser un encert: ens ho vam passar genial fent
el burro amb els esquis petitons aquests. _He aprés a donar voltes!_
l'Esteve va perfeccionar el seu obre-cunya, tanca-paralel i suposo que
finalment li enviarem el seu corresponent diploma. El tio s'hi va
aplicar, en justícia.
Cap al migdia vam fer una paradeta
col.lectiva, després de la classe de les noies, i vam aprofitar per
dinar. Amb uns cafés al cos i un repós més que suficient vam reprendre
la jornada d'esquí tots junts fins que algus valents van veure perillar
la seva integritat física i moral i van preferir donar per acabada
l'aventura. El Xavi, l'Esteve i jo vam seguir fins que van tancar els
remuntadors. Aquest cop sí que vam tancar literalment les pistes. S'ho
valia: la neu estava fantàstica i feia un dia esplèndid. El sol ens va
acompanyar fins l'últim moment, i jo per part meva no vaig passar gota
de fred amb el polar i una samarreta, així que...
A la tornada cap a l'apartament ens vam lliurar d'una reprimendaa causa de l'hora que era per part del sector femení. Sort que les nostres noies són tan comprensives i fantàstiques i ho van oblidar aviat.
Vam haver de racionar l'aigua calenta (ja he dit que els recursos
eren una mica limitats per 6 persones, oi?), però el tema de les dutxes
col·lectives no va presentar tampoc gaire queixes. Fins i tot es van
deixar sentir veus que proposaven una partida clandestina de pòker a la
dutxa _tot per aprofitar l'aigua, és clar_.
Al vespre, ja
tots nets, berenats i calents, va ser l'hora del vici. El Tabú o l'UNO
van deixar pas al descobriment de l'any (per mi), el Monopoly. Un joc
tan competitiu com ho pot arribar a ser el pòker, però on els diners
son de mentida, i sorprenentment guanyo el 80% de les vegades!!! A
aquesta partida, però, i tot i que el Xavi intenti convencer-vos del
contrari, em vaig dedicar a estudiar el comportament i les tècniques de
cadascún dels jugadors, els seus punts forts i els seus punts febles,
per tal de poder fer-me amb la partida definitiva, que lliurariem al
dia següent. Total, que a aquesta partida em van pulir el primer. Van
guanyar una batalla, però van perdre la guerra. De vegades cal
sacrificar-se una mica per aconseguir un bé major.
A la nit
vam sorprendre el Xavi amb un fantàstic pastís improvitzat i un DVD del
Bunbury, com podeu comprovar a les fotografies. No sé si es devia
entendre la idea, però la cosa abogava pel reciclatge i l'art
contemporani, era un pastís abstracte.
El dia següent el
vam dedicar a fer el gos, acostar-nos fins a Alp a caminar una mica,
jugar una estona més (aquí si que vam lliurar una batalla digna de
menció el Xavi i jo...), i fer temps fins les 8 i pico. Dins del que
cap, ens vam escapar de bona part de les cues que havien omplert les
carreteres durant la tarda. Vam arribar a casa que serien les 11. Un
parell de caps de setmana completets, si senyor.