Realment crec que he tingut força sort en el plànol professional per haver anar a parar a la empresa on treballo actualment. Fora de les condicions, horaris, ambient, companys, caps... que són francament bons, és la filosofia de treball la que em fa sentir a gust de debó. Ningú no ens ha imposat una manera de treballar, una metodologia, un llenguatge, un procediment... Dins dels límits dels recursos tecnològics dels que disposem, tenim total llibertat d'elecció a l'hora de començar a desenvolupar una aplicació. I sóc conscient que no és fàcil fer-se a aquesta manera de fer. Per actuar d'aquesta manera i que els resultats siguin òptims tècnicament, i rendibles al cap i a la fi, has de confiar molt en les capacitats i el criteri del teu equip de disseny i desenvolupament. I aqui això es nota, i s'agraeix. Suposo que és d'aquelles coses que si sempre has tingut no arribes a ser conscient de la seva importància. Però es dona el cas que jo he patit l'extrem oposat, i potser per això valoro tant aquesta confiança.
Disposar de confiança, a més, et dona llibertat. Llibertat per investigar i experimentar, per buscar i trobar coses noves, per innovar. Possiblement hagi aprés més en els darrers 7 mesos que en els 4 ó 5 anys que porto dedicant esforços, més o menys seriosos, al tema del desenvolupament i el disseny web. I és que a l'àmbit al que treballem, molt més que a d'altres(si tu tambè t'hi dediques sabràs de què et parlo), es imperativa aquesta investigació, perque l'aparició de noves tècniques, nous llenguatges, tendències, dispositius d'accès... és CONTINUA i desmesuradament ràpida, els canvis es suceeixen de manera inmediata.
I aquesta formació _potser és aqui on punxem_ no es pot portar a terme de la manera tradicional en la majoria dels casos. Cursos i llibres perden vigència en el mateix procés de preparació, edició, publicitat, distribució... El format de seminaris, tallers o conferències permet més inmediatesa i dinamisme en la distribució de la informació. Per desgràcia, no és un tema que estigui previst en el cas de la meva empresa. Resulta que no disposem d'un pressupost específic per la formació dels treballadors, i fora de que hi estigui més o menys d'acord, i que la llibertat per investigar i dedicar-hi temps de feina pugui suplir aquesta carència, penso que el tema dels tallers i seminaris potser no són les úniques solucions al problema de la formació.
Fa uns dies comentàvem a la feina la possibilitat de que fos la pròpia plantilla la que participés en el procés formatiu de la resta de companys, amb petits tallers sobre la seva àrea d'especialitat o sobre temes prèviament preparats. En el nostre cas concret la plantilla és força reduïda. Som 6 persones, comptant al cap de projectes. Tot i que cadascú té una sèrie de tasques més o menys definides i especialitzades dins de l'equip (programadors, administrador, dissenyador...) és inevitable _i desitjable per altra part en un equip tant petit_ que la gent tingui uns coneixements "interdisciplinars" mínims, desde una gestió bàsica d'una estació Linux, a un ús senzill d'algun editor gràfic, a l'administració d'una base de dades, o l'ús de diversos llenguatges de programació.
I és aquí on la especialització de cadascú de nosaltres pot aportar coneixement a la resta de l'equip, no de la manera habitual: _“Ep, a veure si em pots mirar què falla amb els índex de tal taula a la base de dades”_ Si no en format més similar a un taller. Si no podem permetren's econòmicament assistir a seminaris, aprofitem els coneixements de l'equip per ampliar i millorar el rendiment del propi equip, dedicant una sèrie d'hores laborals establertes.
Bé, de moment és només una idea i ni tan sols ho hem plantejat tots junts, només han estat alguns comentaris entre alguns de nosaltres, però ho trobo força interessant com per fer una proposta als 'jefes'. Veurem si dona fruits.