Un himno a la amistad. Una melodia para recordar, para llorar, ¿porqué no? Por todas aquellas personas que han sido importantes en nuestras vidas.
Glòria
Tu que m´has
vist caure a terra
tu que sempre m´has trobat
en les nits de lluna plena
dormint en el teu sofà
Tu m´ajudes
sense presses
si cal deixes el que tens
m´obres sempre casa teva
perquè no em quedi al carrer
Ens fem vells
però no hi ha pressa,
entre copes em vas dir,
col·locats quasi com sempre
sense un duro però amb estil
No desitjo
una altra cosa
el meu món, els meus amics
i la vida no em fa nosa
mentre tingui un ros als dits
Entre mig de
vells poemes
de la glòria del passat
he trobat aquesta història
per la nostra amistat
que potser havies oblidat.
Sau.