Què ràpid passen les coses bones... Finalment el concert de la
platja va sortir força millor del que tots esperàvem... perquè,
reconeguem-ho, cap de nosaltres havia depositat moltes esperances en el
concert. Portàvem la desconfiança en silenci... o no, chatines? ;) Molt
millor per la quantitat de gent que es va arreplegar al lloc
assenyalat, portats pel bon temps i l'ambient festiu que es respira a
la platja aquests primers dies de calor, amb els nous xiringuitos. I
molt millor perquè, tot i els problemes tècnics inicials, els amplis
desapareguts, els tècnics que no acababen de trobar el botó de
"connectar guitarra al monitor de l'Albert" i l'absència inesperada
d'alguna personeta, la cosa va sonar bé. Tot just ahir recollía la
opinió d'un espectador: "Ara ja t'ho puc dir amb sinceritat: l'any
passat per Sant Joan vaig pensar que no sonàveu gaire bé en directe,
però ahir a la nit a la platja em vau sorprendre..."
Vam acompanyar els nous temes amb clàssics KPS com Perduts a l'Univers,
o l'incombustible Perdent el Nord (al video), i amb una sèrie de
versions que ens van donar molt bon resultat a Garrovillas. Aquest cop
la gent no estava tant "animada", però tambè és veritat que l'entorn es
prestava a tirar-se pel terra i mirar el cel, les estrelles i el mar
mentre sonava la música. Espero veure't entre el públic el proper cop, eh?