Albert García Gibert

Gracias a Quim descubro este fantástico extracto del programa "El Cansancio" de Radio4. De la mano de los creadores de los famosos anuncios de "Seat Makinero" y "Seat Madrileño", entre otros, nos llega esta entrega de "El Asilo Matrix".

El passat cap de setmana, 12 i 13 de Març, i com ja ve sent una tradició, vam anar a la Molina a celebrar l'aniversari del Xavi (el 27é aniversari per ser més exactes, que un es fa gran, eh?). Vam sortir el divendres a la tarda creuant els dits per no trobar caravana, però les nostres pregàries van ser en va... Tot arribant a Gironella vam entrar en una espècie de bucle espai-temporal en què vam quedar atrapats durant un parell d'hores. Per més que la cua avancés i anéssim, aparentment, canviant de lloc, totes les sortides que trobàvem seguien portant a Gironella. O Gironella és més gran que Barcelona, o vam ser abduïts en algún punt del trajecte.

Fa un parell de setmanes vam fer les nostres primeres 'mini-vacances'. Tres dies a l'estació d'esquí de la Molina, aprop de Puigcerdà. Ens van servir per desconnectar una mica de la ciutat, la feina, la familia, i poder concentrar-nos una mica més l'un en l'altre. I ens feia més falta que no em pensava. Si, ja: un cop aqui, trobes que tot segueix igual i trigues ben poc a tornar a agafar el fil i estressar-te de nou, però al menys has buidat el got i ja calen més gotes per colmar-lo.

Nanos, si aquesta és la primera versió que grabem... el màster que fem a la Capsa pot quedar espectacular. Se felicita a los asistentes. Teniu la versió completa i la versió "karaoke" al FTP per poder practicar aquests dies. Apa, ara a treballar a casa que estarem uns quants dies sense assajar!

Actualització: Penjada la versió remasteritzada (ara, segueix estant gravada cutrement amb el meu portàtil al buc d'assaig...)

Realment crec que he tingut força sort en el plànol professional per haver anar a parar a la empresa on treballo actualment. Fora de les condicions, horaris, ambient, companys, caps... que són francament bons, és la filosofia de treball la que em fa sentir a gust de debó. Ningú no ens ha imposat una manera de treballar, una metodologia, un llenguatge, un procediment... Dins dels límits dels recursos tecnològics dels que disposem, tenim total llibertat d'elecció a l'hora de començar a desenvolupar una aplicació. I sóc conscient que no és fàcil fer-se a aquesta manera de fer. Per actuar d'aquesta manera i que els resultats siguin òptims tècnicament, i rendibles al cap i a la fi, has de confiar molt en les capacitats i el criteri del teu equip de disseny i desenvolupament. I aqui això es nota, i s'agraeix. Suposo que és d'aquelles coses que si sempre has tingut no arribes a ser conscient de la seva importància. Però es dona el cas que jo he patit l'extrem oposat, i potser per això valoro tant aquesta confiança.