Albert García Gibert

Así empezaba la historia de uno de los videojuegos más divertidos que tuve la suerte de disfrutar en mi antiguo CPC, Freddy Hardest. La visita a Castellón hace unos dias me hizo recordar algunos de los mejores momentos que compartí de pequeño con mi amigo de 64ks. Recordé que había bandas sonoras realmente geniales, y entregado totalmente a la tarea de recopilar algunas de ellas, encontré algunos enlaces que quizás puedan interesarte si eres de los míos. Recuerdas la pegadiza banda sonora de Rampage, o la versión para CPC de una pieza de Bach, recreada para Nonamed, o aquella pieza techno que sonaba de fondo en Stardust... increibles.

Em faig repetitiu amb lo de "aquesta setmana he estat molt enfeinat, i bla, bla, bla...", ho sé. Però no hi ha més, és la veritat. I el més fotut de tot és que quan hagi acabat totes les feines seguiré igual de pobre... Però bé, é lo que hay. De moment he aprés a, tot i estar de curro fins les orelles, no agobiar-me, i anar fent granet a granet com les formiguetes, una horeta per aqui, dues per allà. On he arribi, he arribat, i si alguna cosa es queda per fer, em sap molt de greu, disculpi'm, "estamos trabajando en ello". Currant, però sense nervis. Que després surten aliens a la panxa.

Els japos es curren unes joguines que ni el mateix Spielberg, tu! Poc els faltarà per aconseguir un osset Teddy al més pur estil Artificial Intelligence que intenti imposar el seny als nostres fills, mentre comparteix estones de joc amb ells. En aquest cas es tracta de tres petits robots, un amb forma humana, un altre am forma de dinosaure i un tercer amb forma de gos, que a primera vista tenen una mobilitat increiblement fluida, i pel que expliquen són capaços de reaccionar als estímuls del seu entorn (sorolls, tacte, llum...). El video l'he trobat a GadgetMadness, a través de Xataka. Us recomano veure'l, és realment increible.

Portàvem ja alguns mesos amb els preparatius per aquest cap de setmana. Un parell de dies de desconnexió urbana i convivència rural a la casa dels meus pares a Castelló, amb la música com a fil conductor, van ser la manera escollida per provar de posar-nos les piles amb les cançons noves i endreçar una mica les idees. Hem incorporat noves cançons al repertori i hem recuperat alguns dels antics temes dels primers anys KPS, així que calia que fessim una sentada tots junts per escoltar-les, comentar-les, assajar-les... Molt difícil de fer en els assajos-llampec que fem a La Capsa.

De las "artes multimedia" posiblemente el video sea la que menos haya cultivado. Me considero un absoluto principiante, y es una de las vertientes de la creación multimedia que más me atraen. Centrándonos en los videos musicales, los videoclips, admiro especialmente la capacidad de traducir en imágenes en movimiento el mensaje que transmite determinada canción. Los hay que muestran la historia que narra la canción, lo hay van totalmente a su aire sin importar de lo que trate la letra, los hay abstractos, los hay que son pura poesía visual, como la mayoría de los que he visto de ColdPlay o Bjork, por poner dos ejemplos que me encantan. Un videoclip puede destrozar una canción, puede afectarle positivamente o incluso puede sobrevivir a ella. Seguro que recordais fragmentos de videoclips de los cuales ni por asomo recordais la melodía o la letra de la canción. Es lo que tiene...