Esquí a la Molina - 1

Fa un parell de setmanes vam fer les nostres primeres 'mini-vacances'. Tres dies a l'estació d'esquí de la Molina, aprop de Puigcerdà. Ens van servir per desconnectar una mica de la ciutat, la feina, la familia, i poder concentrar-nos una mica més l'un en l'altre. I ens feia més falta que no em pensava. Si, ja: un cop aqui, trobes que tot segueix igual i trigues ben poc a tornar a agafar el fil i estressar-te de nou, però al menys has buidat el got i ja calen més gotes per colmar-lo.

... »

Con la frente marchita

Nanos, si aquesta és la primera versió que grabem... el màster que fem a la Capsa pot quedar espectacular. Se felicita a los asistentes. Teniu la versió completa i la versió "karaoke" al FTP per poder practicar aquests dies. Apa, ara a treballar a casa que estarem uns quants dies sense assajar!

Actualització: Penjada la versió remasteritzada (ara, segueix estant gravada cutrement amb el meu portàtil al buc d'assaig...)

... »

Formació contínua i empreses dedicades a les TIC

Realment crec que he tingut força sort en el plànol professional per haver anar a parar a la empresa on treballo actualment. Fora de les condicions, horaris, ambient, companys, caps... que són francament bons, és la filosofia de treball la que em fa sentir a gust de debó. Ningú no ens ha imposat una manera de treballar, una metodologia, un llenguatge, un procediment... Dins dels límits dels recursos tecnològics dels que disposem, tenim total llibertat d'elecció a l'hora de començar a desenvolupar una aplicació. I sóc conscient que no és fàcil fer-se a aquesta manera de fer. Per actuar d'aquesta manera i que els resultats siguin òptims tècnicament, i rendibles al cap i a la fi, has de confiar molt en les capacitats i el criteri del teu equip de disseny i desenvolupament. I aqui això es nota, i s'agraeix. Suposo que és d'aquelles coses que si sempre has tingut no arribes a ser conscient de la seva importància. Però es dona el cas que jo he patit l'extrem oposat, i potser per això valoro tant aquesta confiança.

... »

Váyase, Señor Manzano

Impresionante documento el que me encuentro ayer por la tarde al llegar a casa y escuchar el contestador. Teneis que oirlo antes de seguir leyendo...

Señora con voz triste y desesperanzada:

"Señor Manzano, soy XXX del Masnou. Que hace un mes que me falta la lavadora. Y sin ella no puedo estar, eh, porfavor? Díganme algo. Si pueden traerla o no pueden traerla o lo que ocurre, porque tengo de hace un mes la ropa sin lavar, eh? Porfavor, díganme algo. Gracias... (en un suspiro)

... »

Un, dos, tres... responda otra vez!

En el teu comentari, et referies concretament a aquesta foto, Esteve? Jejeje, doncs sí que la tenia! Tremedo nen. Amb aquestes pintes el senyor Esteve, bateria madur i responsable dels Kompotser, va sortir de festa dissabte a la nit. I no, no penseu que vull evitar aparèixer amb la meva disfressa cutre de Hippie, o no us vull fer partíceps de la visió de la perruca afro gegant del senyor Weso, o el "Cargol-Increíblement-Dur" de la Sra. Pantoja-Guidel, o la típica "Blusa-de-Nena-Bona-amb-Blondes-Que-Segur-Has-Portat-de-Petita" de la Sra. Barbazul-Maryhanne. Simplement aquesta és la única foto que vaig fer per la nit. Tot i així crec que vas guanyar el primer premi per aclamació popular. Com em posava aquella minifalda abultada i els mugrons tots marcats al jersei... ;)

... »