Hablando de Post

El dimecres de fa dues setmanes, dia 1, va ser l'aniversari de la Silvia, i aquest dijous passat, dia 9, el meu. Un quart de segle tots dos, que se dice pronto. (Si, la Silvia és més gran que jo... 8 díes. Sempre fem broma amb el morbo que em va fer sortir amb una noia un any més gran que jo durant una setmana. :P) Vam decidir que seria divertit passar amb els col·legues un cap de setmana por ahi per celebrar-ho, i la casa de mons pares a Castelló aviat es va presentar com la millor opció: Un menjador prou gran pel "guateque" i llits per tothom.

Quina il·lusió! Ahir, just arribar a casa després d'un cap de setmana fantàstic a Castelló per celebrar el meu aniversari, al que penso dedicar un post en breu, em vaig trobar a l'escriptori un misteriós sobre de l'Ajuntament de Barcelona. "Mite'ls que macos, segur que m'escriuren per felicitar-me l'aniversari", vaig pensar. En certa manera, si, allò venia a ser una sorpresa. Crec que algú els va informar de la meva passió per la fotografía i l'estima que tinc pel meu encantador cotxe, el Fluky, per què me'n van remetre una foto! Una foto curiosa, en blanc i negre, un aspecte deteriorat, i una sèrie de números, informació inintel·ligible, a la part superior, així que vaig decidir llegir la dedicatòria que omplia la resta de la carta.

Llegint el diumenge El Periódico, vaig trobar-me amb una notícia que parlava d'uns premis que mai abans havia sentit anomenar, els IgNobel. Encuriosit per la notícia, he estat fent una recerca exhaustiva, fins trobar aquest interessant artícle, que he traduït des de Pitoche:

"En aquests dies en què s'han publicat els guanyadors dels premis Nobel, s'han donat a conèixer també els premis IgNobel, una paròdia menys coneguda dels mateixos però que van guanyant en popularitat si s'ha de jutjar per la repercussió que han tingut aquesta vegada en la premsa general. Aquests premis els organitza la revista d'humor científica Annals of Improbable Research i són copatrocinats per diverses societats que duen la paraula Harvard en el seu nom sent lliurats en aquesta Universitat. Nosaltres ja ens hem referit a ells altres anys però en aquesta ocasió anem a comentar breument els 10 guanyadors d'aquest any.

Tard o d'hora tot s'acaba. Son les 00:25 i per tant oficialment 30 de Setembre. Donem per conclosa, doncs, la Festa Major del Prat. Amb uns focs d'artifici força humils, val a dir-ho, el Prat ha acomiadat aquesta nit l'edició d'aquest any. Hem estat tots al terrat veient-los i treien unes fotos. El Piromusical de l'altre dia... allò si que van ser focs articials!!!! ;DD Ejem!... Fora del Correfoc i els dos concerts, la veritat és que s'ha diferenciat ben poc, pel que fa a mi, d'un cap de setmana normal i corrent. Bé, un cap de setmana de 4 díes.

Finalment, per sort, sembla que a principis de la setmana vinent mon avi rebrà l'alta i podrà tornar a casa. Vam coincidir amb la meva tia al Pilar, i com que el concert de Pets començava tard a la nit (de fet encara no teniem gaire clar si no el suspendrien per la pluja ininterrompuda...) vam quedar per anar al Capri a les nou a veure "La Liga de los Hombres Extraordinarios". Què voleu que us digui? Després de les crítiques rebudes per totes bandes, ja no sé si es que m'esperava un veritable trunyo o si realment em va semblar entretinguda... El cas és que no s'em va fer pesada, no em va semblar tan dolenta com m'havien dit i havia llegit...