Llegint el diumenge El Periódico, vaig trobar-me amb una notícia que parlava d'uns premis que mai abans havia sentit anomenar, els IgNobel. Encuriosit per la notícia, he estat fent una recerca exhaustiva, fins trobar aquest interessant artícle, que he traduït des de Pitoche:
"En aquests dies en què s'han publicat els guanyadors dels premis Nobel, s'han donat a conèixer també els premis IgNobel, una paròdia menys coneguda dels mateixos però que van guanyant en popularitat si s'ha de jutjar per la repercussió que han tingut aquesta vegada en la premsa general. Aquests premis els organitza la revista d'humor científica Annals of Improbable Research i són copatrocinats per diverses societats que duen la paraula Harvard en el seu nom sent lliurats en aquesta Universitat. Nosaltres ja ens hem referit a ells altres anys però en aquesta ocasió anem a comentar breument els 10 guanyadors d'aquest any.
El guanyador del IgNobel
de Medicina ha estat Peter Barss de la
McGill University, pel seu treball "Ferides
degudes a la caiguda de cocos." publicat
en: The
Journal of Trauma
El IgNobel de Física ha anat a parar a David Schmidt de la Universitat de Massachusetts per la seva solució parcial a la pregunta de per què la cortina de la dutxa s'infla cap a dintre i se'ns pega al cos quan ens dutxem. La resposta, gens fàcil d'entendre per a un humil psiquiatra té a veure amb l'efecte Bernouilli (que és el que explica que els avions volin) i l'efecte "driven cavity" que guarda relació amb l'efecte spray de la dutxa. El cas és que la pressió en el costat de la dutxa de la cortina és inferior a la pressió en l'exterioAr, el que origina l'incòmode efecte.
Més fàcil d'entendre és l'invent que ha rebut el premi IgNobel de Biologia. Es tracta d'un tipus de roba interior anomenada Under-Ease, dirigida a eliminar els mals olors originats per les flatulències per mitjà d'uns filtres especials removibles. El producte pot comprar-se en Internet.
El Premi d'Economia ha anat a parar a Joel Slemrod, de la Universitat de Michigan Business School, i Wojciech Kopczuk, de la University of British Columbia, per la seva conclusió que la gent troba maneres de posposar la seva mort quan això els reporta avantatges fiscals, el que suggereix que la mort disposa d'una certa elasticitat: Dying to Save Taxes: Evidence from Estate Tax Returns on the Death Elasticity, National Bureau of Economic Research Working Paper No. W8158, March 2001.
El Ignobel de Literatura ha estat per a John Richards de Boston, Anglaterra, fundador de The Apostrophe Protection Society, pels seus esforços per protegir, promoure i defensar les diferències entre el plural i el possessiu (molt per a anglesos).
El Premi de Psicologia l'hi ha dut Lawrence W. Sherman de la Universitat de Miami, Ohio, pel seu treball Un estudi ecològic de la gaubança en grups petits de preescolares(publicat en: Child Development, vol. 46, no. 1, March 1975, pàg. 53-61). Aquest fenomen de la gaubança (glee, en anglès) es va estudiar en més de 500 vídeos comprovant-se que es tracta d'explosions contagioses de riures i hiperactivitat que apareixen principalment quan el professor demana algun voluntari o en descansos entre lliçons. Els autors ho diferencien del riure i diuen que és més freqüent en grups grans de 7-9 nens i més si són mixts.
El IgNobel de Astrofísica ha anat a parar als ministres d'una secta religiosa d'aquestes americanes Dr. Jack and Rexella Van Impe of Jack Van Impe Ministries, Rochester Hills, Michigan, pel seu descobriment que els forats negres compleixen tots els requisits per a ser la localització de l'Infern. Això perquè després diguin que la Religió i la Ciència són incompatibles.
El Premi de la Pau ha estat per a un empresari lituà, Viliumas Malinauskus de Grutas, Lithuania, que ha creat un parc d'atraccions cridat Stalin World. Sense comentaris.
I per a finalitzar, el Premi de Salut Pública, que és el qual més té a veure amb el nostre camp, ja que ha recaigut en un article publicat en el Journal of Clinical Psychiatry i descobreix que l'hàbit de tocar-se el nas està molt estès entre els adolescents: A Preliminary Survey of Rhinotillexomania in an Adolescent Sample. Journal of Clinical Psychiatry, vol. 62, no. 6 , June 2001, pàg. 426-31. (Segur que no s'us ha escapat que cridar-li a alguna cosa Rinotilexomanía és el primer pas per a tractar-lo amb un ISRS)
En definitiva, uns premis que demostren el creixent avanç del coneixement humà alhora que suposen un recordatori que no devem perdre la nostra capacitat de sorpresa davant les petiteses."
¬¬U Ahammmmm. N'hi ha que tenen menys feina que jo i tot...