Hablando de Boi taüll

Bé, com veieu, vam tornar sans i estalvis de la nostra escapada blanca. Tot i les previsions meteorológiques i els avisos del Ministeri, nosaltres vam llençar-nos de cap a l'aventura, creuant els dits perquè l'home del temps haguès estat més pessimista del compte. Malauradament no va ser així, i l'únic que vam aconseguir és passar-les canutes, amb alegría i bona companyia, això si.

Des que vam passar per Vilafranca del Penedés el dissabte de matinada, fins a tornar a passar per Cervera diumenge a la tarda, de tornada, no va parar de nevar ni un moment. El blanc de la neu es confonía amb la boirina regnant al cel, i era impossible determinar on acabava un i començava l'altre. Pel camí, vam creuar uns quants cotxes que s'havien sortit de la calçada  _cap accident greu, per sort_, els conductors del quals, a dins dels cotxes, i amb cara de ressignació, esperàven l'arribada de les grúes amb la calefacció a tope.