Hablando de Fotos

Últimament no parem el cul quiet un sol cap de setmana, eh nanos? Ahir, dia 7, va ser l'aniversari de la nostra amiga Marian i, cóm no?, ho havíem de celebrar "a lo grande". Can Puntes, aprop de Gironella, va ser l'escenari escollit per l'homenatjada per compartir amb els seus amics aquest dia tan especial. Bé, "aquests"... Hem passat tot el cap de setmana, des del divendres, a aquesta acollidora masia. El lloc ha estat fantàstic. Tot l'encant d'un entorn rural i les comoditats més "urbanites": vitroceràmica, calefacció, TV a quasi totes les estances, sales de jocs, banys per doquier... Tot adornat amb estris i utensilis antics segurament adquirits al rastre... De poble, no ho sé, però de tontos no en tenen un pél, aquesta gent...

Llevar-lo dissabte de bon matí al més pur estil Sorpresa-Sorpresa i treure'l de casa sense saber on anava. Aquesta era la nostra idea per aquest cap de setmana amb l'aniversari de l'Esteve. Tot i el seu incontenible esperit curiós, inquisidor i queixaner, vam aconseguir sorprendre'l, encara que fos amb la inesperada visita nocturna a la Casa Inundada de Can Pulpis, i d'això es tractava en definitiva. Un cap de setmana de decisions importants, viatges llargs, bufandes que picaven, aparcaments grans com les Mines de Moria, visites frustrades al Saló Internacional de Cotxes en Miniatura 1:43 amb fundes de seients de Pell de Toro, plujes torrencials a la autopista, partides de Scrabble plenes de trampes (Zaril y Fuir valíen!), gimkanes, regals sorpresa, fotos per oblidar, fotos per recordar, i molts riures. Pasen y vean.

Quina il·lusió! Ahir, just arribar a casa després d'un cap de setmana fantàstic a Castelló per celebrar el meu aniversari, al que penso dedicar un post en breu, em vaig trobar a l'escriptori un misteriós sobre de l'Ajuntament de Barcelona. "Mite'ls que macos, segur que m'escriuren per felicitar-me l'aniversari", vaig pensar. En certa manera, si, allò venia a ser una sorpresa. Crec que algú els va informar de la meva passió per la fotografía i l'estima que tinc pel meu encantador cotxe, el Fluky, per què me'n van remetre una foto! Una foto curiosa, en blanc i negre, un aspecte deteriorat, i una sèrie de números, informació inintel·ligible, a la part superior, així que vaig decidir llegir la dedicatòria que omplia la resta de la carta.

Tard o d'hora tot s'acaba. Son les 00:25 i per tant oficialment 30 de Setembre. Donem per conclosa, doncs, la Festa Major del Prat. Amb uns focs d'artifici força humils, val a dir-ho, el Prat ha acomiadat aquesta nit l'edició d'aquest any. Hem estat tots al terrat veient-los i treien unes fotos. El Piromusical de l'altre dia... allò si que van ser focs articials!!!! ;DD Ejem!... Fora del Correfoc i els dos concerts, la veritat és que s'ha diferenciat ben poc, pel que fa a mi, d'un cap de setmana normal i corrent. Bé, un cap de setmana de 4 díes.

Finalment, per sort, sembla que a principis de la setmana vinent mon avi rebrà l'alta i podrà tornar a casa. Vam coincidir amb la meva tia al Pilar, i com que el concert de Pets començava tard a la nit (de fet encara no teniem gaire clar si no el suspendrien per la pluja ininterrompuda...) vam quedar per anar al Capri a les nou a veure "La Liga de los Hombres Extraordinarios". Què voleu que us digui? Després de les crítiques rebudes per totes bandes, ja no sé si es que m'esperava un veritable trunyo o si realment em va semblar entretinguda... El cas és que no s'em va fer pesada, no em va semblar tan dolenta com m'havien dit i havia llegit...