Hablando de Kompotser

Em faig repetitiu amb lo de "aquesta setmana he estat molt enfeinat, i bla, bla, bla...", ho sé. Però no hi ha més, és la veritat. I el més fotut de tot és que quan hagi acabat totes les feines seguiré igual de pobre... Però bé, é lo que hay. De moment he aprés a, tot i estar de curro fins les orelles, no agobiar-me, i anar fent granet a granet com les formiguetes, una horeta per aqui, dues per allà. On he arribi, he arribat, i si alguna cosa es queda per fer, em sap molt de greu, disculpi'm, "estamos trabajando en ello". Currant, però sense nervis. Que després surten aliens a la panxa.

Portàvem ja alguns mesos amb els preparatius per aquest cap de setmana. Un parell de dies de desconnexió urbana i convivència rural a la casa dels meus pares a Castelló, amb la música com a fil conductor, van ser la manera escollida per provar de posar-nos les piles amb les cançons noves i endreçar una mica les idees. Hem incorporat noves cançons al repertori i hem recuperat alguns dels antics temes dels primers anys KPS, així que calia que fessim una sentada tots junts per escoltar-les, comentar-les, assajar-les... Molt difícil de fer en els assajos-llampec que fem a La Capsa.

Aqui tens les imatges que ho confirmen: els Kompotser van estar a Can Brians. Malgrat les cagades, que al menys per part meva van ser històriques, el concert va ser molt divertit, gràcies al bon rotllo i les ganes que va ficar el nostre públic. Fins i tot alguns d'ells que tenien un grup dins la presó ens van fer de teloners amb un parell de temes. Ens van deixar bocabadats. Llàstima que haguèssin d'estar asseguts a les butaques del teatre... si no, estic segur que no s'haurien ficat a ballar i cantar. Inoblidable el final de concert cantant Sabina: "Mucha mucha policia, mucha mucha policiaaa, policiaaa, policiaaaaa!!!". Tota una experiència.