Kompotser! a la platja

Què ràpid passen les coses bones... Finalment el concert de la platja va sortir força millor del que tots esperàvem... perquè, reconeguem-ho, cap de nosaltres havia depositat moltes esperances en el concert. Portàvem la desconfiança en silenci... o no, chatines? ;) Molt millor per la quantitat de gent que es va arreplegar al lloc assenyalat, portats pel bon temps i l'ambient festiu que es respira a la platja aquests primers dies de calor, amb els nous xiringuitos. I molt millor perquè, tot i els problemes tècnics inicials, els amplis desapareguts, els tècnics que no acababen de trobar el botó de "connectar guitarra al monitor de l'Albert" i l'absència inesperada d'alguna personeta, la cosa va sonar bé. Tot just ahir recollía la opinió d'un espectador: "Ara ja t'ho puc dir amb sinceritat: l'any passat per Sant Joan vaig pensar que no sonàveu gaire bé en directe, però ahir a la nit a la platja em vau sorprendre..."

»

Hoy no me puedo levantar

Ni el terrible madrugón, ni las 6 horas y media del viaje de ida (contando el tiempo que invertimos en encontrar la conexión con la M-30), más las otras 5 y pico del de vuelta, ni las Autovías Temblorosas al paso por Castilla, ni los Temibles Vendavales que nos que dan vida a los Molinos Gigantes de la Muela consiguieron amedrentarnos. Habíamos decidido adentrarnos en la Península, viajar hasta su mismísimo centro, a la Capital, a las riendas de Fluky, y nada nos iba hacer cambiar de opinión. Allí nos esperaba El Musical.

»

Con la frente marchita

Nanos, si aquesta és la primera versió que grabem... el màster que fem a la Capsa pot quedar espectacular. Se felicita a los asistentes. Teniu la versió completa i la versió "karaoke" al FTP per poder practicar aquests dies. Apa, ara a treballar a casa que estarem uns quants dies sense assajar!

Actualització: Penjada la versió remasteritzada (ara, segueix estant gravada cutrement amb el meu portàtil al buc d'assaig...)

»

La web del grup i altres recomanacions

Em faig repetitiu amb lo de "aquesta setmana he estat molt enfeinat, i bla, bla, bla...", ho sé. Però no hi ha més, és la veritat. I el més fotut de tot és que quan hagi acabat totes les feines seguiré igual de pobre... Però bé, é lo que hay. De moment he aprés a, tot i estar de curro fins les orelles, no agobiar-me, i anar fent granet a granet com les formiguetes, una horeta per aqui, dues per allà. On he arribi, he arribat, i si alguna cosa es queda per fer, em sap molt de greu, disculpi'm, "estamos trabajando en ello". Currant, però sense nervis. Que després surten aliens a la panxa.

»