En alguna altra ocasió he deixat algun comentari sobre com de vegades la gent tendeix a idealitzar els productes de la marca de la pometa, quan ni per preu ni per característiques ni per innovació, son les millors opcions. Molts cops la excusa del disseny atractiu i elegant és l'escut final d'aquests afèrrims defensors Mackeros, però aquest cop ni aquest argument serviria.
Cada cop més es difón el concepte dels PCs multimedia, ordinadors de saló, barebones... servidors d'anar per casa, vaja. Petits ordinadors que estiguin continuament connectats a la xarxa i que permetin enmagatzemar informació com ara música, videos, imatges i altres tipus de documents en general per difondre'ls a la resta d'estacions de treball, al televisor o l'equip d'audio, o fins i tot per als més geeks(frikis, per entendren's), tenir capacitats de servidor web, ftp, etc... I tot això, presentat, és clar, en un aparell que reuneixi unes mides i una estètica adecuada per conviure amb la resta d'electrodomèstics del saló, i no dins d'una caixa de PC enorme, rectangular, metàl·lica i freda. Aquests tipus d'aparells estan preparats per complementar una petita xarxa o ser controlats des d'algun ordinador principal ja instal·lat, no són funcionals per sí mateixos. Es presenten amb un equipament perifèric mínim o inexistent: ni pantalla, ni mouse, ni teclat... Només una petita caixeta llesta per desembalar i connectar.
»