Hablando de Vacaciones

De mis vacaciones de este año a dia de hoy sólo me quedan ya vagos recuerdos.

Recuerdos de infinitas praderas, de campos de girasoles, de largas, largísimas carreteras, hasta donde se difumina el horizonte, de fiestas de pueblo, de cachis de medio litro, de orquestas, de tapas de jamón a las 6 de la mañana, de puertas abiertas, de pueblos medievales, de monasterios acogedores, de riachuelos, cascadas, arroyos y cuevas, de aves rapaces volando a ras de suelo sobre nuestras cabezas, de evasión, de desconexión, de tranquilidad, de relax, de sol, de amigos, de buena compañía, de buenos días, de hasta luegos y de despedidas...

Aquest cop vam decidir provar i deixar a un costat l'acampada lliure que veniem practicant els darrers dos anys al Saiol, tirant cap a la Costa Brava. Si bé he de dir que en un principi no m'acabava de convèncer el tema aquest del "camping guiri-playero" en modalitat multitudinària (vam ser més de 25 persones), la veritat és que la cosa va sortir força bé. Treient el fet que fossim els únics jugadors "locals" (juntament amb una recepcionista), que l'accés a les parcel·les fos un petit calvari i que els del camping "La Pola" havien adoptat uns horaris més aviat "europeus", vam disfrutar lo suyo.

Aquí us deixo un recull fotogràfic de l'excursioneta.