Hablando de Viajes

Aquest cop vam decidir provar i deixar a un costat l'acampada lliure que veniem practicant els darrers dos anys al Saiol, tirant cap a la Costa Brava. Si bé he de dir que en un principi no m'acabava de convèncer el tema aquest del "camping guiri-playero" en modalitat multitudinària (vam ser més de 25 persones), la veritat és que la cosa va sortir força bé. Treient el fet que fossim els únics jugadors "locals" (juntament amb una recepcionista), que l'accés a les parcel·les fos un petit calvari i que els del camping "La Pola" havien adoptat uns horaris més aviat "europeus", vam disfrutar lo suyo.

Aquí us deixo un recull fotogràfic de l'excursioneta.

Ni el terrible madrugón, ni las 6 horas y media del viaje de ida (contando el tiempo que invertimos en encontrar la conexión con la M-30), más las otras 5 y pico del de vuelta, ni las Autovías Temblorosas al paso por Castilla, ni los Temibles Vendavales que nos que dan vida a los Molinos Gigantes de la Muela consiguieron amedrentarnos. Habíamos decidido adentrarnos en la Península, viajar hasta su mismísimo centro, a la Capital, a las riendas de Fluky, y nada nos iba hacer cambiar de opinión. Allí nos esperaba El Musical.

Bueno, aquí van las fotos. Lo que ocurrió, más tarde desde el trabajo. Mientras tanto también puedes leer la crónica de Ruben en Neburx. ;-)

El passat cap de setmana, 12 i 13 de Març, i com ja ve sent una tradició, vam anar a la Molina a celebrar l'aniversari del Xavi (el 27é aniversari per ser més exactes, que un es fa gran, eh?). Vam sortir el divendres a la tarda creuant els dits per no trobar caravana, però les nostres pregàries van ser en va... Tot arribant a Gironella vam entrar en una espècie de bucle espai-temporal en què vam quedar atrapats durant un parell d'hores. Per més que la cua avancés i anéssim, aparentment, canviant de lloc, totes les sortides que trobàvem seguien portant a Gironella. O Gironella és més gran que Barcelona, o vam ser abduïts en algún punt del trajecte.

Fa un parell de setmanes vam fer les nostres primeres 'mini-vacances'. Tres dies a l'estació d'esquí de la Molina, aprop de Puigcerdà. Ens van servir per desconnectar una mica de la ciutat, la feina, la familia, i poder concentrar-nos una mica més l'un en l'altre. I ens feia més falta que no em pensava. Si, ja: un cop aqui, trobes que tot segueix igual i trigues ben poc a tornar a agafar el fil i estressar-te de nou, però al menys has buidat el got i ja calen més gotes per colmar-lo.