Fa ben poc li vam regalar a mon pare un punt d'accés inalàmbric i una tarja Wifi pel portàtil, per que poguès connectar sense cables tan a la oficina com a casa. Després de veure les possibilitats i investigar una mica em va començar a picar la curiositat, i se la vaig agafant de tant en tant per fer algunes proves. El PA(Punt d'Accès) no és cap cosa de l'altre mon (vam agafar el més baratet que hi havia, Corega em sembla que és la marca), i tot i així l'abast és sorprenent. Funciona per tota la casa sense problemes, a una molt bona velocitat. Tot navegant em vaig topar amb una web que parlava d'una pràctica força usual, pel que sembla, entre els afeccionats al tema de les xarxes inalàmbriques, i vaig flipar amb el que llegía. Es tracta del Wardriving.
El Wardriving és com s'anomena a la recerca de xarxes inalàmbriques. Hi ha uns programetes que, instal·lats a un ordinador amb algún tipus de dispositiu wifi, el que fan es intentar localitzar, en l'area en que es troben, algún punt d'accés Wifi. El programeta en qüestió, quan troba una xarxa, ens dona informació sobre ella: si és o no protegida i encriptada, el seu nom, la velocitat... fins i tot, si disposem d'un GPS, ens pot localitzar el PA en un plànol! La idea és pillar un portàtil, per exemple, i executar aquest programeta tot donant voltes per un àrea determinada.
Dit i fet. Abans d'ahir havia d'anar a Barna a una reunió, i em vaig emportar el portàtil, amb la tarja de mon pare i el programeta de marres (NetStumbler, si feu servir Windows). Vaig pujar al cotxe i vaig deixar l'ordinador al seient del costat, de copilot. :P El resultat: des del Prat fins a Sants, uns 120 Punts d'Accés inalàmbrics, dels que només estaven encriptats amb claus WEP uns 30!!! A la tornada, vaig decidir fer un volt pel Prat i veure si podia connectar a algun d'aquests punts realment, o l'únic que podia fer era localitzar-los... i efectivament, just al costat de casa, devant del super, ding-dong, un punt localitzat i amb bona qualitat de transmissió. Un parell de clics i ja estava. Una ullada a obokaman.com, al correu, un parell de fòrums... velocitat ADSL des del seient del cotxe. Em pregunto si aquestes 90 persones que vaig localitzar són conscients de la inseguretat de les seves xarxes. Penseu que, al igual que algú es podia connectar al seu punt d'accés i entrar a internet, tambè hauria de tenir accés a la seva xarxa local i en el pitjor dels casos, a les seves carpetes compartides. Òbviament el primer que vaig fer a l'arribar a casa va ser activar la encriptació al nostre punt d'accés... Era un dels 90 punts desprotegits que vaig localitzar des del carrer. Potser ara hi ha algún veí que es deu cagar en mi per taller el grifo després d'haver-li estat proporcionant internet gratis durant un mes. :D